Dos contes per a mentiders

Hola hola!! 

Avui us deixem dos contes per als minyons que no diuen tota la veritat, el primer s'anomena El llenyataire honrat i està enfocat des d'una vessant positiva, és a dir, la seva moralitat va relacionada amb les coses positives que et poden passar si dius la veritat. 

En canvi, el segon i molt tradicional (Pere i el llop) està enfocat des d'una vessant negativa, és a dir, t'ensenya les coses dolentes que et poden passar si en dius. 

Esperem que us agradi, bona tarda! 

EL LLENYATAIRE HONRAT


Una vegada hi havia un pobre llenyataire que tornava a casa després d'una dura jornada de feina. En creuar un pont que travessava un riu li caigué la destral a l'aigua.


L'home es va lamentar tristament:


      - Oh!! i com m'ho faré per guanyar-me el pa jo ara, sense la meva destral?


Però tot de cop, d'entre les aigües....


      - Oh! sorpresa! - en va sortir una bella nimfaa i li va dir:


      - Espera, bon home, que jo et tornaré la destral.


La ninfa, es va enfonsar al riu i al cap de no res en tornà a sortir amb una destra d'or massís a les mans.


      - Que potser és aquesta la teva destral? - Va preguntar la nimfa. 


      - No, no és aquesta, la meva destral no és daurada - va contestar el llenyataire. 




Així la nimfa es va torna a enfonsar per segona vegada i aparegué poc després amb una destral de plata. 


      - I aquesta? Que potser és aquesta la teva destral? - va tornar a preguntar la nimfa. 


      - No, aquesta tampoc no és la meva. La meva no era ni d'or ni de plata - va respondre l'entristit llenyataire. 


I per tercera vegada la nimfa es va submergir a les aigües del riu. En sortir duia a les mans una destral d'acer. 


      - Oh! gràcies! gràcies! aquesta sí que és la meva!


      - Però com que ets tan honrat jo et regalo les altres dues, bon llenyataire. Has preferit l'honradesa a la mentida, i et mereixes aquest premi. 

PERE I EL LLOP

Hi havia una vegada un petit pastor que es passava molt de temps cuidant de les seves ovelles i, com que a vegades s'avorria veient-les pasturar, molts cops s'empescava coses per a divertir-se.

Un dia, va decidir que seria una bona pensada divertir-se a costa de la gent del poble que hi havia per allà a la vora. S'hi va acostar i va començar a cridar:

      -Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, van agafar el que tenien a mà i corrents van anar a ajudar el pobre pastor que demanava auxili, però quan van arribar allà, es van adonar que tot havia estat un broma pesada del pastor. I es van enfadar, i molt!

Quan ja els vilatans se n'anaven, al pastor li va fer tanta gràcia la broma que va pensar en repetir-la. I quan els vilatans ja eren prou lluny, va tornar a cridar

           

      - Socors! el llop! que ve el llop!

Els vilatans, en tornar-lo a sentir, van començar a córrer un altre cop cap on era el noi per auxiliar-lo, pensant que, aquest cop si, s'havia presentat el llop i realment necessitava de la seva ajuda.

Però en arribar on era el pastor, van veure'l per terra, rient de veure als vilatans còrrer armats amb el que van trobar. Els vilatans, aquest cop es van enfadar encara més. I se'n van anar.

L'endemà, el pastor va tornar a pasturar amb les ovelles al mateix camp. 

Encara reia quan recordava còrrer als vilatans. Però no va comptar amb que aquell dia si que va veure acostar-se el llop. La por li va enviar el cos. En veure que s'acostava cada cop més, va començar a cridar

      - Socors! el llop! que ve el llop! que se'm menjarà totes les                 ovelles! Auxili!

Però els vilatans, escarmentats del que havia passat el dia anterior, no en van fer cas.

El pastor va veure com el llop ja estava apunt de llançar-se sobre les seves ovelles, i cridava cada cop més desesperat! -Socors! El llop! el llop! - però els vilatans en van continuar sense fer cas.

I va ser així com va veure, impotent, com el llop es llançava sobre les seves ovelles, ferint-ne unes quantes i enduent-se'n una per menjar.